Vilanova del Vallès

Manifest del Primer de Maig

  • Actualitzat:
  • Creat:

Volem, en un moment crític per a tantes persones que veuen amenaçada la seva feina o ja han sofert l’acomiadament, manifestar el nostre compromís per preservar la seva protecció i garantir l’acompanyament cap a un nou lloc de treball

 

En aquest 1r de Maig, absolutament marcat per l'actual crisi de la  COVID-19, des del PSC volem fer un homenatge, en primer lloc, a totes i tots els treballadors que han mort a conseqüència d'aquesta pandèmia, tant a aquells que han emmalaltit de manera fortuïta, com als que han contret el virus durant la seva activitat laboral, per pertànyer a una activitat essencial, i que no han pogut superar finalment la malaltia.

 

Aquest any es commemora el 130è aniversari de la primera manifestació reivindicant el Dia Internacional del Treball, i no obstant això en aquesta ocasió no serà possible sortir als carrers per celebrar aquesta data històrica. El confinament a què milions de persones al món estem sotmeses actualment ha transformat la nostra vida de manera radical en un temps rècord, ha paralitzat l'activitat productiva fins a un nivell mai conegut en el món modern i ens ha sumit en una crisi econòmica i social inaudita, tant per la velocitat del xoc com per la seva globalitat. Però és que a més, el confinament té la paradoxa que suposa al mateix temps part de la solució i part del problema per poder avançar; d'aquí la dificultat i la màxima prudència per part dels governs a l'hora de prendre decisions per caminar cap a la “nova normalitat”.

 

La necessitat d'aprovar l'estat d'alarma i el corresponent confinament per aturar l'extensió de virus ha provocat la hibernació d'una gran majoria de les activitats econòmiques, la qual cosa ha causat un impacte brutal en el mercat laboral. Des del primer moment, el Govern central ha treballat amb la premissa que totes les mesures per fer front a les conseqüències econòmiques del virus havien d'anar en la direcció de protegir l'ocupació i proveir de rendes la ciutadania afectada per aquesta situació. D'aquí que s'hagi estès la figura de l'Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), que s'hagi fomentat el teletreball, i que s'hagi facilitat el cobrament de la prestació per cessament d'activitat per als treballadors i treballadores autònomes; i, al mateix temps, s'hagin buscat solucions de protecció per a altres col·lectius més vulnerables, com les dones de fer feines, els treballadors temporals o els fixos discontinus.

 

Aquesta crisi té un element afegit d'incertesa respecte a altres crisis anteriors, perquè el causant és un virus desconegut del qual tenim poca informació, i per tant no sabem quant trigarem a vèncer-ho. Per això és fonamental posar en marxa una prestació com l'Ingrés Mínim Vital, una mesura que ja estava en el nostre programa electoral i que el PSC defensa des de fa anys; una política que té vocació de permanència, i que suposarà un dic de contenció enfront de la pobresa infantil i una xarxa de seguretat per a les llars més vulnerables. Una situació, la de la pobresa infantil, que ja existia abans d'aquesta crisi, i que després d'ella es veurà augmentada.

 

Perquè si alguna cosa ha posat de manifest aclaparadorament la crisi de la COVID-19, és que la recuperació econòmica no s'havia traduït en una recuperació social, i prova d'això és que el nostre mercat laboral seguia arrossegant els efectes de les polítiques d'austeritat i de retallades que els Governs del Partit Popular a l’Estat i de Mas, Puigdemont i Torra a Catalunya, que van executar: baixos salaris, abús de la temporalitat i falta d'inversió pública en polítiques actives d'ocupació. Tot això, unit a l'afebliment del sector públic, ha suposat un problema afegit a l'hora de lluitar contra aquesta crisi, el que s'ha fet especialment patent i dolorós en l'àmbit sanitari.

 

Quan aconseguim superar el que avui és el problema més urgent, frenar l'expansió del virus, controlar els contagis i reduir la xifra de morts, haurem d'afrontar la pregunta més important que aquesta crisi ens deixarà sobre de la taula: quin tipus de país volem ser, quin Estat volem gaudir com a ciutadans. Els i les socialistes sempre hem defensat un Estat de benestar sòlid, amb uns serveis públics de qualitat i un sistema de protecció social que no deixa la ciutadania abandonada a la seva sort quan pateix un contratemps, i avui ens reiterem en aquesta defensa encara amb més convenciment. Però aconseguir un Estat de benestar que compleixi aquestes característiques implica implantar un sistema fiscal just i veritablement progressiu; perquè les baixades indiscriminades d'impostos de les que algunes administracions autonòmiques presumeixen des de fa temps, avui es mostren com una irresponsabilitat que està tenint un cost molt elevat.

 

A diferència d'altres crisis anteriors, aquesta crisi no només és global, sinó que està afectant de manera simètrica els països del nostre entorn. Per això la solució ha de ser global, s'ha d'emmarcar en el marc europeu necessàriament, i en aquesta ocasió no podrà tenir com a element central l'austeritat. És el moment de demostrar si l'esperit del projecte europeu segueix viu, amb mesures com l'assegurança europea d'atur, amb el BCE aportant tota la liquiditat que sigui necessària, i amb un pla de reconstrucció per als Estats membres; i igualment serà necessari arribar a un acord sobre una fórmula per mutualitzar el deute dels països de la zona euro. D'això depèn el futur de la Unió.

 

En l'àmbit estatal, el repte immediat és seguir protegint l'ocupació mitjançant els ERTO i dotar de liquiditat empreses i autònoms, així com preparar el procés de desescalada, garantint el compliment de les mesures sanitàries, preventives i de protecció a les persones treballadores. Igualment són necessaris plans de xoc específics per als sectors del comerç, el turisme, l'oci i la cultura, els més perjudicats per aquesta crisi. Serà fonamental el treball que es desenvolupi en el marc del pacte de reconstrucció, en el qual esperem la participació de les diferents forces polítiques. Ja s'ha fet el primer pas, amb la sol·licitud de la creació al Congrés d'una Comissió no permanent per a la Reconstrucció Social i Econòmica. Ara toca buscar consensos i seguir comptant amb eines com el diàleg social, de manera que el paper de les organitzacions empresarials i sindicals serà primordial, un cop més.

 

Pel que fa a Catalunya, ens cal un Govern que enforteixi el Servei d’Ocupació de Catalunya, que vetlli pel compliment de les normes de prevenció en riscos laborals a través de la inspecció de treball o que activi, amb els recursos suficients, la Renda Garantida de Ciutadania. No podem respondre a una crisi diferent amb les mateixes mesures de sempre, i per això cal un Govern de la Generalitat valent i decidit que assoleixi el màxim consens per abordar la situació social i econòmica.

 

Finalment, no podem oblidar els autèntics protagonistes d'aquesta jornada, els milers de treballadors i treballadores que han seguit a peu del canó en els seus llocs de treballar o, en totes les activitats essencials, arriscant la seva salut i en alguns casos la seva vida, i que han permès que la resta de la ciutadania puguem viure aquest confinament en les millors condicions possibles. Expressem alt i clar el nostre reconeixement a tots i totes les professionals de sector sanitari, forces i cossos de seguretat de l'Estat, personal de la cura, netejadores, personal del sector agroalimentari, del comerç d'alimentació i productes bàsics, telecomunicacions, vigilants de seguretat, funcionaris dels serveis públics d'ocupació i en definitiva de tots aquells sectors que han mantingut la seva activitat, demostrant no només la seva professionalitat, sinó també la seva humanitat en un dels moments més difícils que recordem.

 

Volem, en un moment crític per a tantes persones que veuen amenaçada la seva feina o ja han sofert l’acomiadament, manifestar el nostre compromís per preservar la seva protecció i garantir l’acompanyament cap a un nou lloc de treball.

 

Les diferents crisis no poden amagar-nos que estem davant d’un canvi de model productiu, amb la digitalització i el combat contra el canvi climàtic com a eixos principals. Necessitem un nou contracte social per garantir que aquests canvis es fan preservant la inclusió i la igualtat social, tot frenant les desigualtats. Hem de garantir que la transformació econòmica no deixi ningú enrere.